Ayahuasca

Aquest cap de setmana acabo de tornar d’una concentració a l’Occident d’Europa, en la qual he experimentat amb una famosa substància: l’ayahuasca. La Ayahuasca es un còctel enteógeni fet amb seccions de la vinya “bastenioropsis caapi” i fulles d’unes altres diverses plantes com les “psychotria viridis” i “Jurema Preta”. Aquesta infusió conté el potent alcaloide al·lucinogen DMT i un inhibidor  conegut com a MAO. 

Prèviament a tot cal recalcar que per a consumir aquesta substància cal realitzar un treball previ de manera molt cuidadosa, ja que no es res semblant a les setas o altre tipus de al·lucinògens d’aquest tipus. Amb aquesta el que es busca es una experiencia de treball personal amb la qual hi pots experimentar diversas sensacions. A cada persona aquesta li afecta d’una manera, pero els efectes més comuns són els següents: 

 

És habitual que el consum d’ayahuasca provoqui reaccions físiques adverses, especialment nàusees i diarrea, així com malestar emocional agut. El consum excessiu pot provocar la síndrome serotoninèrgica, que es caracteritza per l’aparició de tremolors, espasmes, hipertèrmia i sudoració i pot arribar a causar la mort.

 

En comparació amb altres substàncies al·lucinògenes, entre les quals destaquen el fong psilocibina i l’LSD, l’ayahuasca actua amb més rapidesa i intensitat, però la durada dels seus efectes és inferior. Si s’ingereix per via oral es mantenen durant unes 3 hores, però només duren molt menys si s’administren per inhalació o per via intravenosa.